Com s’aproven les plaques solars a la junta de veïns?

A Catalunya, posar plaques solars a la coberta d’un bloc de pisos s’aprova per majoria simple. No cal unanimitat i no cal que s’hi apuntin tots els veïns. És la pregunta que més ens arriba de presidents i administradors, així que anem a pams.

Quina majoria cal

El Codi civil de Catalunya tracta les instal·lacions d’energies renovables en elements comuns com una millora que s’aprova amb majoria simple: la dels propietaris que voten i la de les seves quotes de participació. És el mateix llindar que per a altres millores d’eficiència, i és més suau del que molta gent recorda d’oïdes.

Dues conseqüències pràctiques:

• Un veí que no apareix per la junta no bloqueja res. Compten els qui voten.
• Qui vota en contra no queda obligat a entrar a la instal·lació, tot i que el repartiment de les despeses comunes té les seves pròpies regles i convé que l’administrador les llegeixi abans de la junta.

Què es vota exactament

Aquí és on s’encallen moltes juntes: es porta «posar plaques solars» com a idea i es torna a casa sense res decidit. El punt de l’ordre del dia hauria de concretar quatre coses:

• Quina modalitat: autoconsum compartit entre els veïns que s’hi apuntin, només per als serveis comuns (ascensor, escala, garatge, bombes), o cada veí amb la seva pròpia instal·lació a la seva part de coberta.
• Quin pressupost s’aprova, amb el seu abast.
• Com es paga: derrama, fons de reserva o finançament a nom de la comunitat.
• A qui es faculta per signar, normalment el president o la presidenta.

Qui paga i qui no

Si la instal·lació és només per a les zones comunes, és una despesa de la comunitat i es reparteix per coeficients, com l’ascensor o el llum de l’escala.

Si és autoconsum compartit, hi participa qui vol. Cada veí que hi entra manté el seu contracte i el seu comptador, i veu el descompte a la seva factura segons el repartiment que s’acordi. Un veí que avui diu que no hi pot entrar més endavant pagant la seva part.

Com es finança

La instal·lació es pot finançar a nom de la comunitat de propietaris, amb un sol rebut mensual al compte de sempre; l’administrador el reparteix com qualsevol altra despesa. No hi ha garanties solidàries, així que cap veí no respon pel deute d’un altre, i no cal canviar de banc ni contractar assegurances. Ho tramitem amb un especialista en préstecs a comunitats, que compara entre diverses entitats.

I el garatge

La recàrrega del cotxe elèctric va per un altre camí i sorprèn molta gent: un propietari pot posar el seu punt de recàrrega a la seva plaça sense demanar permís a la junta. N’hi ha prou de comunicar-ho a la comunitat, per escrit i amb antelació, juntament amb el projecte tècnic. La comunitat pot proposar una alternativa raonable, però no pot dir simplement que no.

Una altra cosa és la preinstal·lació comuna del garatge, pensada perquè després cada veí només hagi de penjar el seu carregador: això sí que s’aprova en junta, i surt molt més bé de preu que anar obrint regates d’un en un.

Què portar a la junta

El que millor funciona, per experiència, és arribar-hi amb això preparat:

• Un estudi amb dues o tres opcions i què aporta cadascuna, perquè la junta triï i no se l’hagi d’imaginar.
• La redacció de l’acord ja escrita, inclosa la facultat de signatura.
• Una estimació del repartiment per habitatge, perquè cada veí sàpiga de què s’està parlant.

Nosaltres preparem aquest estudi sense cap cost i, si cal, anem a explicar-lo a la junta. T’ho expliquem amb més detall a la nostra pàgina de plaques solars per a comunitats de veïns.