Cada quan netejar les plaques solars

Des de terra, unes plaques brutes semblen unes plaques normals. Estan inclinades, els toca el sol, i l'aplicació de l'inversor continua dibuixant la seva corba cada dia. Per això la brutícia és de les poques coses d'una instal·lació que costen diners cada dia sense que ningú se n'adoni.

Quanta producció es perd?

En condicions normals, entre un 2 % i un 5 % l'any. No és una xifra dramàtica, però és constant: es perd al juliol, quan la instal·lació més produeix, i s'acumula any rere any.

On deixa de ser petita és quan la brutícia es converteix en alguna cosa viva. A les plaques que es queden humides —poca inclinació, ombra bona part del dia, ambient carregat d'humitat— hi poden arribar a formar-se pel·lícules orgàniques, molsa o algues, i aquí s'han mesurat pèrdues del 13 al 15 %. Això ja no és brutícia: és una capa que no se'n va sola.

Per què la placa més bruta mana sobre les altres

Les plaques d'una mateixa filera van connectades en sèrie, una darrere l'altra, com les baules d'una cadena. El corrent que hi circula és el que permet la baula més feble.

És a dir: si en tens deu d'impecables i una amb la vora inferior plena de terra resseca, el conjunt no produeix la mitjana de les onze. Produeix a prop del que dona la pitjor. Per això una ombra petita o una franja de brutícia a la vora d'una sola placa pesa molt més del que sembla.

No les neteja la pluja?

En part, i precisament aquí hi ha el parany. La pluja s'emporta la pols solta de la superfície, però en deixa dues coses:

• La vora inferior del marc, on l'aigua s'acumula abans de caure i va deixant una franja de terra compactada. És el lloc on primer es nota, i just el que no es veu des de terra.
• El que porta dissolt. Una pluja amb calima, o quatre gotes després de setmanes de pols, embruten més que no netegen: l'aigua s'evapora i la pols queda enganxada.

Cada quan, doncs?

No hi ha un número que serveixi per a totes les instal·lacions, perquè depèn d'on sigui la teva. Com a referència, un cop l'any és el raonable en una casa normal, sense res d'especial al voltant. Convé escurçar aquest termini si hi ha:

• Obres, camp o camins de terra a prop.
• Pins o altres arbres que deixin anar resina o pol·len.
• Ocells que facin servir la coberta sovint.
• Poca inclinació: com més plana està la placa, menys ajuda la pluja i més s'hi queda tot a sobre.
• Proximitat al mar o a una zona industrial, on el que s'hi diposita costa més de treure.

La regla pràctica que es fa servir al sector és netejar quan la pèrdua estimada per brutícia supera el 3-5 %. I una neteja l'any no redueix aquesta pèrdua a zero, però la baixa força; dues, una mica més. Passada certa freqüència, deixa de compensar.

Com saber si a les teves els fa falta

Sense enfilar-se enlloc:

1. Compara la producció amb la del mateix mes d'anys anteriors. Si hi ha una caiguda que no expliquen ni el temps ni una avaria, la brutícia és sospitosa.
2. Mira una foto recent, si en tens de la instal·lació. La franja de la vora inferior es veu molt bé en una fotografia i molt malament a ull des del jardí.
3. Fixa't si hi ha una placa que va diferent de la resta a l'inversor, quan l'equip permet veure-les per separat.

Què no s'ha de fer mai

Aquesta part importa més que l'anterior, perquè netejar malament surt car:

• No pugis tu a la teulada. És la raó principal per la qual això ho fa algú amb equip de seguretat. Cap neteja no val una caiguda.
• No trepitgis els mòduls. El vidre aguanta, però la cèl·lula que hi ha a sota pot quedar amb microfissures que no es veuen i que redueixen la producció per sempre.
• Res d'aigua a pressió. Pot forçar la junta entre el vidre i el marc, que és justament el que manté la placa estanca durant vint-i-cinc anys.
• Ni fregalls, ni productes abrasius, ni dissolvents. Ratllen la capa antireflex, i aquesta capa hi és perquè la placa produeixi més.
• No les netegis a ple sol amb la placa calenta. El xoc tèrmic no li convé al vidre, i a més l'aigua s'evapora abans d'aclarir i deixa marques de calç que embruten més que la terra que has tret.

Aigua tèbia, raspall suau i, si l'aigua de la zona és molt dura, aigua desmineralitzada.

I ja que hi puja algú

La neteja és la part visible del manteniment, però és la més fàcil. Quan algú puja a una instal·lació val la pena aprofitar per mirar allò que no es veu des de baix: tornar a estrènyer les connexions, que els cicles de calor i fred van afluixant amb els anys; l'estat de les proteccions i les preses de terra, que no donen cap senyal mentre estan bé; i les alarmes i registres de l'inversor, que sovint fa mesos que avisen d'alguna cosa que ningú no ha llegit.

Res d'això no és urgent ni alarmant. És, senzillament, el que fa que una instal·lació arribi sencera als vint-i-cinc anys que té al davant.