Curto circuit i Sobrecàrrega: en què es diferencien i com es protegeixen les teves instal·lacions?
En el món de l'electricitat hi ha dues paraules que solem escoltar quan "salta la llum": curto circuit i sobrecàrrega. Encara que a vegades s'utilitzen com si fossin el mateix, en realitat són fenòmens molt diferents, amb causes diferents i també amb proteccions específiques.
Anem a veure de forma senzilla què significa cadascun, i com entra en joc un dispositiu clau: l'interruptor magnetotèrmic.
Què és un curto circuit?
Un curto circuit ocorre quan dos conductors que no haurien de tocar-se (fase i neutre, o fase i terra) entren en contacte directe.
Aquest contacte genera una corrent enorme, molt superior a la que el circuit pot suportar. El resultat sol ser immediat: espurna, salt de l'automàtic, i fins i tot, en casos extrems, risc d'incendi.
Les causes més comunes:
-
Aïllament de cables danyat.
-
Connexions mal fetes en endolls o caixes d'empalmament.
-
Aparells defectuosos que provoquen contacte directe entre conductors.
Què és una sobrecàrrega?
La sobrecàrrega és diferent: no hi ha un contacte directe entre cables, sinó que un mateix circuit està suportant més consum del que hauria.
Exemple clàssic: connectar diversos electrodomèstics potents en un mateix endoll o regleta. La suma de consums supera la capacitat del cablejat, que comença a escalfar-se.
Encara que no és tan brusca com un curto circuit, una sobrecàrrega mantinguda en el temps és igual de perillosa, perquè pot deteriorar la instal·lació i augmentar el risc d'incendi.
L'interruptor magnetotèrmic: el vigilant de la teva instal·lació
Aquí entra en joc el magnetotèrmic, aquella peça del quadre elèctric que solem anomenar "automàtic".
La seva missió és doble:
-
Funció tèrmica (protecció contra sobrecàrregues): un petit bimetall dins del magnetotèrmic es deforma amb la calor generada per la sobreintensitat. Quan la corrent supera el límit per al qual està dissenyat, desconnecta el circuit.
-
Funció magnètica (protecció contra curts circuits): un electroimant detecta corrents extremadament altes (les que es generen en un curto circuit) i actua de forma instantània, tallant el subministrament en mil·lèsimes de segon.
Amperatges i calibratge segons els cables
Un magnetotèrmic no s'escull a l'atzar: ha d'estar calibrat en funció de la secció dels cables que protegeix.
Un cable massa prim amb un magnetotèrmic d'amperatge massa alt és un risc: l'automàtic trigarà a saltar i el cable es pot escalfar.
Un magnetotèrmic massa baix farà que salti constantment encara que la instal·lació estigui en bon estat.
Per això se segueixen taules normalitzades que relacionen la secció del cable (en mm²) amb la intensitat màxima admissible (en amperes).
Exemples comuns:
-
1,5 mm² → magnetotèrmic de 10 A (il·luminació).
-
2,5 mm² → magnetotèrmic de 16 A (endolls).
-
6 mm² → magnetotèrmic de 25 A (cuina, forn, termo).
D'aquesta manera, cada circuit queda protegit de manera proporcional a la seva capacitat.
Què passa si falla un magnetotèrmic?
Un magnetotèrmic envellit, manipulat de forma incorrecta o mal dimensionat pot no actuar quan hauria. Això significa que els cables treballen en condicions de risc, sense la protecció adequada.
En aquests casos, el recomanable és revisar el quadre elèctric, comprovar que cada circuit compta amb el seu magnetotèrmic corresponent i que els valors són els adequats per a la instal·lació real.
Per resumir:
-
El curto circuit és un xoc directe entre cables: provoca corrents altíssimes i immediates.
-
La sobrecàrrega és un excés de consum prolongat: escalfa els cables i pot danyar-los.
-
El magnetotèrmic protegeix contra tots dos, gràcies a la seva doble funció tèrmica i magnètica.
-
Cada magnetotèrmic ha d'estar calibrat amb la secció del cable que protegeix.
El resultat: una instal·lació segura, equilibrada i preparada per suportar l'ús diari sense ensurts.