Col·lores dels cables elèctrics: guia pràctica per entendre la teva instal·lació
Obrir una caixa de connexions o mirar darrere d'un endoll pot semblar un petit caos de fils de diferents colors. Però, en realitat, aquests colors tenen un sentit molt clar i reglamentat, que permet identificar la funció de cada cable i treballar amb seguretat.
Per què els cables tenen colors diferents?
L'electricitat és invisible, i per això el color de l'aïllament plàstic dels cables és l'única manera de saber, a simple vista, quina és la funció de cada conductor. Això evita errors greus durant la instal·lació o el manteniment, i permet que qualsevol professional pugui intervenir sense posar en risc la seva seguretat ni la de la instal·lació.
El cable de fase (marró, negre o gris)
-
És el cable que porta la corrent des de la xarxa cap als punts de consum (endolls, llums, electrodomèstics).
-
És el que sempre s'ha de considerar "actiu" o "perillós", perquè transporta tensió elèctrica.
-
Colors reglamentaris segons normativa: marró, negre o gris.
-
A la pràctica, a una habitatge pot trobar-se qualsevol dels tres.
El cable neutre (blau)
-
És el cable que tanca el circuit elèctric, portant la corrent de retorn cap a l'origen.
-
El seu potencial està pròxim a zero, tot i que mai s'ha de confondre amb un cable "inofensiu".
-
Color reglamentari: blau clar.
-
Aquest color és exclusiu del neutre: no s'ha d'utilitzar per cap altra funció.
El cable de terra (verd i groc)
-
És el cable de protecció: normalment no transporta corrent.
-
Només actua quan es produeix una fuga elèctrica (per exemple, si la carcassa d'un electrodomèstic es carrega).
-
En aquest cas, desvia la corrent cap a la presa de terra i evita que passi pel cos humà.
-
Color reglamentari: bicolor verd/groc.
-
També és exclusiu: mai no es pot usar aquest color per a un altre propòsit.
El "quart cable": fases controlades i commutades
En moltes instal·lacions domèstiques apareix un cable addicional, que s'utilitza per a:
-
Fase controlada per un interruptor → el cable que va des d'un interruptor fins a la làmpada.
-
Cables de commutació → els que uneixen dos interruptors que controlen el mateix punt de llum des de llocs diferents (per exemple, en passadissos o escales).
En aquests casos, no existeix un color únic establert per normativa. El més habitual és emprar un altre dels colors permesos per a fase (marró, negre o gris), per tal de diferenciar-lo de la resta. D'aquesta manera, es manté la coherència amb l'ús dels colors reglamentaris i s'evita confondre'l amb el blau (neutre) o el verd/groc (terra).
I si tots els cables són del mateix color?
En instal·lacions antigues o mal executades, pot passar que tots els cables siguin del mateix color, cosa que genera confusió i incrementa el risc d'error.
En aquests casos, la identificació de la funció de cada conductor requereix eines:
-
La més bàsica és el buscapols, un petit tornavís amb llum que permet detectar quin és el cable de fase, ja que s'encén quan hi fa contacte.
-
Un cop identificada la fase, es pot deduir el neutre i la terra segons la seva disposició a la instal·lació.
Treballar en instal·lacions sense diferenciació de colors és incòmode i perillós, i el recomanable és sempre renovar el cablejat per adequar-lo a la normativa actual, o com a mínim marcar cable per cable amb cinta aïllant del color correcte, si es tracta d'una reparació. Conformar-se amb que una instal·lació "funciona" pot ser molt mala idea, sobretot alhora de fer modificacions o ampliacions.
Seguretat i normativa
A Espanya, el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) estableix de manera clara:
-
Blau = neutre.
-
Verd/groc = terra.
-
Marró, negre o gris = fase.
Altres colors poden ser usats únicament com a conductors auxiliars o de control, sempre que es respecti la prohibició d'utilitzar blau o verd/groc per a altres finalitats. Gràcies a aquesta codificació, els electricistes poden treballar amb ordre i els usuaris poden reconèixer la funció bàsica dels cables, quelcom essencial quan es tracta d'una reparació o millora a casa.